domingo, 7 de febrero de 2010

Valoració personal del debat

El debat que vam fer a classe entre tots els alumnes de psicologia em va resultar molt interessant, ja que vam intercanviar opinions diverses argumentant-les, fet molt important i que en la meva opinió no es duu a terme en alguns debats d’interès públic, com els televisius, per exemple.

El debat es va obrir amb la pregunta: Existeix una realitat objectiva?
Moltes van ser les opinions: hi va haver alumnes que opinaven que seria impossible saber si existeix un realitat objectiva, ja que l’ésser humà percep la “realitat” de forma subjectiva.

No vam trobar una resposta clara a la pregunta, però es van obrir d’altres qüestions sobre problemes del món actual, com es el cas de la homosexualitat, ja que en molts països es considera una malaltia. Tots els membres van estar en desacord amb aquesta qüestió.
El desacord absolut va canviar amb l’arribada d’un altre tema relacionat: l’adopció de nens entre parelles del mateix sexe. Les opinions entre els membres de la taula sobre si és bo, o no ho és estaven dividides al 50%.

Amb el debat que vam fer, vaig comprovar, entre d’altres coses, que prendre una decisió o una aprovació, es sempre difícil per el fet de que les persones tenim diferents interessos, ideologies, i al cap i a la fi, diferents arguments amb els que sustentem o no les nostres opinions.


Javier Domínguez

martes, 2 de febrero de 2010

Resumen de: El hombre que confundió a su mujer con un sobrero

Ésta historia, basada en hechos reales, es un claro ejemplo de que la realidad objetiva va más allá a la que nustros sentidos pueden llegar.
Se trata de un ensayo, titulado "El hombre que confundió a su mujer con un sobrero", escrito por Oliver Sacks.
El protagonista, el Doctor P. es un hombre incitado por algunas personas a hacer un visita a un especialista, ya que, aunque él niega cualquier problema que pueda tener, la gente de su alrededor afirma que tiene algún tipo de problema en la vista y que debe acudir a un especialista.
En un primer lugar acude a un oftalmólogo, que le cita para visitar a un neurólogo, descartando cualquier problema en la vista.
El neurólogo le hace bastantes pruebas y observaciones, dificultando cada vez más hallar un diagnóstico de su problema. El Doctor P. hacía cosas que estaban fuera de lugar, pero él no lo veía un problema. Lo que quizás le pasaba era que tenía un sentido más desarrollado que otro, algo científicamente comprobado en la actualidad. Pero si lo miramos por otro lado, el Doctor P. vivia sumergido en una realidad totalmente diferente a la de las demás personas. Repito vivía, eso quiere decir que, aunque confundiera cosas tan fuera de lugar como intentarse poner a su mujer de sobrero, podía vivir. Por tanto, una vez más podemos comprobar que la realidad se puede interpretar de diferentes maneras dependiendo de varios factores pertenecientes al sujeto.